Filosofia, ara! Revista per a pensar

Editorial

Xavier Serra Besalú — dg, 13 feb 2022 00:00:00 +0100

Editorial del vol. 7

Possibles tesis sobre la crisi de la veritat

Joan Ordi Fernández — ds, 08 gen 2022 00:00:00 +0100

Cal enfocar filosòficament el fenomen sociològic de la crisi de la veritat. Hi estan implicades qüetions fonamentals relatives a la veritat i al llenguatge, ja que il·luminen la condició humana en general.

Relativisme i decadència informativa en l'actualitat:

Francesc Coloma Molina — ds, 08 gen 2022 00:00:00 +0100

Tenint en compte que el concepte de veritat –nucli de diverses branques de la Filosofia, principalment de l’Epistemologia- ha estat un dels principals fonaments dels més grans reptes intel·lectuals i acadèmics de la història de la humanitat, d’aquesta trajectòria en podem deduir el fet de que el concepte de veritat és precisament allò més complicat d’esclarir o definir en l’àmbit del coneixement.

Per endinsar-nos en aquesta complexitat amb la cautela que requereix tal exercici, plantejarem quatre aspectes a tenir en compte abans d’intentar enfocar el concepte de veritat amb mínimes garanties per obtenir-ne un registre adequat. La tasca analítica que durem a terme per endinsar-nos en les consideracions dels esmentats aspectes es basará en textes successius dels següents autors i temàtiques:

- Parmènides i l'objectivitat de l'ésser.

- Kant i la re-presentació dels fets.

- Nietzsche i la interpretació com a única base cognitiva.

- Hume i l'experiència reiterada com a base de les relacions conceptuals.

Seguidament, n’extraurem les conclusions que ens permetin aproximar-nos, ja no al propi concepte de veritat, sinó a una metodologia analítica que ens permeti apropar-nos-hi i utilitzar-lo d’una manera més adequada.

La insolència essencial de la veritat.

Manuel Villar Pujol — ds, 08 gen 2022 00:00:00 +0100

Una reflexió sobre la relació essencial entre la veritat i el coratge.

La crisi de confiança en la ciència i com es pot combatre

Manel Pau — dg, 13 feb 2022 21:45:45 +0100

Un dels aspectes de la crisi de la veritat és la desconfiança en la ciència. Si volem combatre les actituds anticientífiques, no n’hi ha prou amb denunciar que són irracionals. Es poden explorar estratègies educatives i divulgatives prenent com a base el que científics cognitius, com H. Mercier, ens ensenyen sobre la credulitat i el que el sociòleg H. Collins ha estudiat sobre la diferència entre experts i llecs.

Recordem la teoria de la veritat com a correspondència

Joan Manuel Segura Guiscafré — dg, 13 feb 2022 22:06:20 +0100

Enguany es compleixen vint anys de la publicació de l’article de David Lewis “Forget about the ‘correspondence theory of truth’”. En ell Lewis convidava a deixar de considerar la teoria de la correspondència com una teoria de la veritat acceptable; per a que pogués ser presa seriosament hauria de complir quatre condicions: 1) hauria d’anar més enllà de la teoria de la redundància (o teoria deflacionista), 2) hauria d’entrar en conflicte amb la teoria coherentista i i la teoria pragmatista, 3) s’hauria de poder resumir amb l’eslògan “la veritat és correspondència amb els fets”, i 4) hauria de parlar sobre el concepte de veritat. Intentarem trobar una teoria que compleixi les quatre condicions i que, a la vegada, impliqui la menor quantitat possible del que Quine anomena “compromisos ontològics”. Veurem que la proposta de Searle és una bona candidata.

Faust o l'immanent convit filosòfic

Joan Morro — ds, 08 gen 2022 00:00:00 +0100

Es presenta el Faust de Goethe com a convit a la reflexió filosòfica contemporània. Es tracta d’un personatge que ens permet transitar de les nostres experiències compartides als principals problemes conceptuals de l'actualitat. El context i la visió de Goethe en són la clau. Al capdavall, la seva versió de Faust ens permet una aproximació epistemològica i ètica, així com històrica i antropològica, al món contemporani.

Una altra història de la filosofia?

Joan Carles González Caldito — dg, 13 feb 2022 21:49:58 +0100

Per què els i les alumnes de segon de batxillerat han d'estudiar "aquesta" història de la filosofia i no una altra? És possible una altra història de la filosofia occidental? On són els autors que falten en aquesta història de la filosofia? I sobretot, on són les dones filòsofes en la nostra història de la filosofia? En aquest article expliquem quina relació tenen les PAU en relació a la matèria d'Història de la filosofia de segon de batxillerat a Catalunya, a partir de la noció foucaultiana que el poder i la veritat estan íntimament lligats. És per aquest motiu que aquest article denuncia que la història de la filosofia que fem a les aules catalanes en la que no es contemplen filòsofes a les PAU és producte, d'una banda, del masclisme de la nostra tradició i, d'una altra, de la manca de temps material d'aquesta assignatura.

Individuant accions

Adrián Solís Peña — dg, 13 feb 2022 21:51:07 +0100

Com podem fer per individuar accions? Com determinem quines accions són diferents d'unes altres? El present treball discutirà dues teories sobre la individuaci´ó d'accions: la de Davidson i la de Goldman. Atenent a un clàssic escenari filosòfic sobre la individuació d'accions veurem les virtuds i defectes d'aquestes dues propostes.

La criminalització del moviment feminista a l’Estat espanyol durant la COVID-19

Maria Medina-Vicent — dg, 13 feb 2022 21:52:14 +0100

Les mesures derivades del control de la COVID-19 han afectat la forma en què organitzem les nostres vides a causa de l'acompliment dels confinaments, les restriccions de reunió i les limitacions en la mobilitat, mesures que configuren noves realitats que han transformat la nostra quotidianitat i que limiten també les possibilitats de mobilització social. A més, la por a un possible contagi per COVID-19 comporta una disminució en les trobades físiques amb altres persones, cosa que irremeiablement suposa la reducció de les protestes als carrers, ja que s'estreny allò que entenem per espai públic. Per a un moviment social i ciutadà com el feminista, aquesta realitat es torna patent, tenint en compte a més, que durant el primer confinament a Espanya van augmentar el nombre de casos de violència contra les dones, ja que moltes es van veure atrapades a casa amb els seus maltractadors. Així doncs, en un context en què les dones veuen augmentats gran part dels seus problemes quotidians, hi ha diferents reptes als quals s'ha d'enfrontar el moviment feminista que es vol fer present a les places i als carrers.

En aquest article tractarem de reflexionar sobre com han afectat les mesures restrictives derivades de la gestió de la pandèmia a l’Estat espanyol, a l'organització de les mobilitzacions del 8M, d’una gran visibilitat des de l’any 2018. En dit any, sota el lema "Si ens aturem, el món s'atura", es va organitzar una vaga de dones de 24 hores en l'àmbit laboral, educatiu, de cures i de consum, que va tenir un impacte sense precedents en dit territori (Campillo, 2019). Entenem que el moviment feminista com a moviment ciutadà i polític va més enllà d'aquesta data, no obstant, per acotar la nostra reflexió a un espai clar i definit, tractarem d'identificar quines alternatives s'han organitzat des de les assemblees feministes, i també com l'argument sobre la necessitat de "cuidar-nos" en aquest context pandèmic ha estat utilitzat, sobretot per part de la dreta política, per restringir les mobilitzacions feministes i criminalitzar aquest moviment.

Christine Korsgaard sobre l’estatus moral dels animals

Pol Pardini Gispert — dg, 13 feb 2022 21:53:43 +0100

A continuació podeu trobar una entrevista a Christine Korsgaard, professora de filosofia a Harvard University des de 1991. Aquesta entrevista va ser realitzada el 2014 per Nigel Warburton a Philosophy Bites, un “podcast” on s’entrevisten filòsofs contemporanis prominents. La introducció és de David Edmonds. Christine Korsgaard està especialitzada en filosofia moral i la seva història, i també ha escrit sobre la raó pràctica, la identitat personal, l’agència humana, i les relacions entre els éssers humans i els altres animals no humans. Una de les seves obres més influents és Les Fonts de la Normativitat (en l’anglès original: The Sources of Normativity). Christine Korsgaard és considerada constructivista, però fonamenta les seves tesis sobre la moral en la filosofia d’Immanuel Kant. En l’entrevista que us traduïm, Korsgaard presenta la seva teoria sobre l’estatus moral dels animals no humans. En el número anterior de la revista Filosofia, ara!, vam traduir l’article de Peter Singer, “A favor del veganisme”, on Singer argumenta quines responsabilitats morals tenim amb els animals no humans. Us animem a contrastar les tesis de base kantiana que Korsgaard defensa en aquesta entrevista amb les tesis de base utilitarista que Singer defensa en l’article que vam traduir en el número anterior.

Educar en la veritat en el món de les xarxes socials

Breogan Tosar Bacarizo — ds, 01 gen 2022 00:00:00 +0100

És una experiència didàctica pel monogràfic sobre la veritat.

El fantasma de la soledat

Rubèn Molina Cervera — dg, 13 feb 2022 00:00:00 +0100

Introducció explicativa als articles de la secció "El balcó de l'estudiant".

Reflexions entorn de la soledat

Maria Rubio Puigvert — dg, 13 feb 2022 22:03:02 +0100

Un article després de visualitzar la Master Class realitzada pel Nemrod Carrasco, professor de la Universitat de Barcelona, amb el títol “El fantasma de la soledat: de Montaigne al ciberflaneur”.

La paradoxa de la soledat

Júlia Crivillés i Orensanz — dg, 13 feb 2022 22:01:52 +0100

El tema principal de l'article que pretenc enviar és la soledat: els seus vessants, els filòsofs més destacables que han reflexionat sobre aquest tema, etc.

Basant-me en la conferència feta per Nemrod Carrasco, he intentat, no només destacar els punts que em van semblar me´s interessants, sinó també donar la meva opinió sobre un tema tan immens com és la soledat.

La Filosofia al Programa del Diploma del Batxillerat Internacional

Montse Martí Linares — dg, 13 feb 2022 21:58:15 +0100

Reflexió sobre l'experiència d'impartir l'assignatura de Filosofia en el Programa del Diploma del Batxillerat Internacional i un petit resum dels objectius i continguts de l'assignatura.